OCTUBRE 2010

L´ULTIM PATRIARCA

NAJAT EL HACHMI


BIOGRAFIA:

Va néixer a Nador (Marroc) el 2 de juliol de 1979, Als 8 anys va anar a viure a Vic on va combinar estudis i treball. Va ser dona de fer feines, cuinera, monitora d’esports i mediadora de la Delegació d’Ensenyament de Vic.
Es va llicenciar en filologia àrab a la Universitat de Barcelona.
Ha treballat a l’antiga emissora Catalunya Cultura fent un programa en llengua amazica, Ha col·laborat a Catalunya Ràdio y ha col·laborat als diaris el 9 de Vic, La Vanguardia, actualment escriu una columna setmanal al Periódico.
Per motius familiars va anar a viure a Granollers on treballa de tècnica a l’ajuntament.
Va començar a escriure als 12 anys, i ja no ho ha deixat, al principi ho feia com un entreteniment més endavant per reflexionar i intentar acostar aquests dos mons als quals pertany
Amb motiu de la Fira del Llibre de Frankfurt, va viatjar a diferents ciutats alemanyes i va participar en diferents col·loquis literaris en els quals va oferir la seva visió sobre la literatura catalana actual
OBRES
2004.-Jo també sóc catalana
2008.- L’últim patriarca , guanyadora del premi Ramon Llull


L’ÚLTIM PATRIARCA
La novel·la ha sorprès per diferents motius: No estem acostumats que una escriptora d’origen berber formi part de la nòmina de escriptors catalans, si bé els temes que tracta es poden considerar universals (la immigració, la adaptació, els xocs culturals, la violència...), els seus protagonistes i paisatges no són habituals en les nostres lletres i menys escrits per algú que el coneix per la seva experiència; A sobre ens trobem davant d’un llibre molt ben escrit que fa un ús magistral dels recursos propis de la tradició oral, però també remet als autors clàssica catalans (com Mercè Rodoreda o Víctor Català)
‘Es d’aquells llibres en què crítica i lectors coincideixen a l’hora de valorar positivament una obra´´
Cal remarcar que Najat no pretén jutjar ni els costums d’aquí ni els d’allà, més aviat fa una introspecció sobre com es pot construir una identitat personal a partir de tradicions tan diferents i superant prejudicis mutus.

“ És el llegir que et fa perdre l’escriure o l’escriure que et fa perdre el llegir? Jo ja m’he perdut”

Anònim