-Miguel Delibes.- BIOGRAFIA
La biografia la podeu trobar a la fitxa del Principe destronado de novembre de 2007. Si algú no sap on la té, he fet fotocòpies per a tothom
-Què li agrada i què no li agrada
“L’esquerperia és quelcom que em caracteritza des de nen, però he de donar una explicació, sí que m’agrada estar amb gent i parlar, el que no m’agrada és parlar a cops de colze”.
És coneguda la seva passió per la caça: “Sóc un caçador que escriu abans que un escriptor que caça”
“Cada vegada m’interessa menys el futbol” “Cada vegada vaig menys al cine i cada vegada vaig menys al teatre,estic sord i no ho sento”
“El cine a casa és un succedani”
I ara una perla: “Llegeixo poc novel.la, perquè m’interessa més la fabulació d’un personatge viu que la d’un personatge inventat” I ho diu un que ha escrit més de 20 novel.les!!!
Poema
Jorge Guillén li va dedicar una poesia, Suposo que aquesta sí que la devia llegir.
L’escric en llenguatge original
Admiremos al hombre auténtico de veras,
Que sabe organizar su vivir y sus libros,
Muy al tanto de todo, sin inclinarse por nada,
Porque són tan ajenas
Al manantial continuo de gran inspiración;
Auténtico vivir cuajado de escritura
Límpida, magistral , y así, tan convincente,
Un arte narrativo que recrea
Campo y Ciudad. Sus luces y sus ideas.
Profundos los paisajes minuciosos
Vegetaciones, hombres, animales,
En medio, el cazador
Cinco horas con Mario
Per a molts, l’obra mestra de l’autor, molt en consonància amb una de les tesis a l’entorn de les quals gira tota la seva producció : la mort com a pedra de toc del sentit
últim de la vida
El nucli central de la narració es el monòleg o monodiàleg d’una dona conservadora de la classe mitjana d’una ciutat espanyola de províncies (Valladolid?) amb el seu marit- un intel·lectual d’esquerres- en cos present.
A través dels records de la seva insatisfàctoria vida en parella. Delibes fa un recreació de l’Espanya provinciana de mitjans dels anys 60, tocants diversos temes, el més evident, potser, el de les dues espanyes “machadianes”, simbolitzades per Carmen i Mario. pèro també hi podem trobar la religió, el sexe, els costums, la hipocresia i un reguitzell de personatges, des de botiguers a autoritats, que són també tot un retrat d’una època
La biografia la podeu trobar a la fitxa del Principe destronado de novembre de 2007. Si algú no sap on la té, he fet fotocòpies per a tothom
-Què li agrada i què no li agrada
“L’esquerperia és quelcom que em caracteritza des de nen, però he de donar una explicació, sí que m’agrada estar amb gent i parlar, el que no m’agrada és parlar a cops de colze”.
És coneguda la seva passió per la caça: “Sóc un caçador que escriu abans que un escriptor que caça”
“Cada vegada m’interessa menys el futbol” “Cada vegada vaig menys al cine i cada vegada vaig menys al teatre,estic sord i no ho sento”
“El cine a casa és un succedani”
I ara una perla: “Llegeixo poc novel.la, perquè m’interessa més la fabulació d’un personatge viu que la d’un personatge inventat” I ho diu un que ha escrit més de 20 novel.les!!!
Poema
Jorge Guillén li va dedicar una poesia, Suposo que aquesta sí que la devia llegir.
L’escric en llenguatge original
Admiremos al hombre auténtico de veras,
Que sabe organizar su vivir y sus libros,
Muy al tanto de todo, sin inclinarse por nada,
Porque són tan ajenas
Al manantial continuo de gran inspiración;
Auténtico vivir cuajado de escritura
Límpida, magistral , y así, tan convincente,
Un arte narrativo que recrea
Campo y Ciudad. Sus luces y sus ideas.
Profundos los paisajes minuciosos
Vegetaciones, hombres, animales,
En medio, el cazador
Cinco horas con Mario
Per a molts, l’obra mestra de l’autor, molt en consonància amb una de les tesis a l’entorn de les quals gira tota la seva producció : la mort com a pedra de toc del sentit
últim de la vida
El nucli central de la narració es el monòleg o monodiàleg d’una dona conservadora de la classe mitjana d’una ciutat espanyola de províncies (Valladolid?) amb el seu marit- un intel·lectual d’esquerres- en cos present.
A través dels records de la seva insatisfàctoria vida en parella. Delibes fa un recreació de l’Espanya provinciana de mitjans dels anys 60, tocants diversos temes, el més evident, potser, el de les dues espanyes “machadianes”, simbolitzades per Carmen i Mario. pèro també hi podem trobar la religió, el sexe, els costums, la hipocresia i un reguitzell de personatges, des de botiguers a autoritats, que són també tot un retrat d’una època
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada