ESTIU 2010

LES VEUS DEL PANAMO
JAUME CABRÉ

Biografia

Jaume Cabré i Fabre (Barcelona, 30 d’abril de 1947)
Durant molts anys ha compaginat l’ensenyament amb l’escriptura literària, també ha treballat en el guionatge televisiu i cinematògrafic (Coguionista amb Joaquim Maria Puyal de la primera sèrie de televisiva catalana, La granja o amb Vicençs Villatoro i altres d’ Estació central i de la pel·lícula basada en la seva novel·la, La Teranyina
Alguns el consideren el millor escriptor actual en llengua catalana, per Exemple Emili Teixidor (Pa negre)

Algunes Obres i alguns premis
1981.- Crítica Serra d’Or.- La història que en Roc Pons no coneixia.
1983.- Sant Jordi.-La teranyina.
1983.- Prudenci Bertrana.-Fra Junoy o l’agonia dels sons.
1992.- De la Crítica.-Senyoria
1992.- Premi Nacional de Literatura.- La Granja
1997.- Ciutat de Barcelona.-L’ombra de l’eunuc
1999.- Fundació Enciclopèdia Catalana.-Viatge d’hivern
2005.- De la Crítica.- Les veus del Panamo
2003 Premi dels escriptors catalans a la trajectòria literària
2010.- Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Les veus del Panamo
El riu Panamo és un riu tímid,amagat (Jaume Cabré)

Les veus del Panamo representa el retorn a la novel·la pura, novel·la de pedra picada, ben treballada,neta, polida, amb una estructura esplèndida que es un flux de veus que van i venen d’un personatge a l’altre, canviant el temps i l’espai.
Un gust llegir-la, un gust recrear-s’hi, un gust recobrar la memòria històrica
El so del riu Panamo no se sent des de la Torena, el poble on se situa bona part de l’acció,, hi ha qui diu que només el poden sentir aquells que es troben a les vigílies de la mort.
Per primera vegada no he trobat cap crítica negativa d’aquesta obra, ni per part dels crítics “professionals”, ni per part dels lectors anònims. Com diu un d’ells és una novel·la “que exigeixo que sigui llegida sense excuses.