Ferbrer 2010

OLOR DE COLÒNIA DE SÍLVIA ALCÁNTARA

La Sílvia i el Josep

La Sílvia Alcàntara va nèixer a Puig-reig (pronunciis Purretx), al 1944, un any abans que ho fes en Josep Soldevila, tots dos van passar la infantesa i part de l’adolèscencia a colónies tèxtils, i tots dos van anar a
raure a ciutats més grans. Terrassa la Sílvia, Vilanova i Geltrú el Josep, Ella no va poder aprendre català fins que es va morir el dictador, el Josep va tenir la sort de poder aprendre’n abans. La Silvia, quan ja en sap, es posa a escriure frenèticament i s’apunta a uns cursos de tècniques d’escriptura literària, per la seva banda, el Josep escriu esporàdicament en alguna revista escolar i intenta que els seus alumnes sapiguen redactar més o menys correctament. La Sílvia passada la seixantena publica una obra de gran èxit , en Josep a la mateixa edat guarda qui sap on alguns relats curts que no veuran mai la llum i es dedica a fer la fitxa mensual del llibre del club de Lectura Cossetània .de la qual cosa, tot sigui dit n’està la mar de satisfet

OLOR DE COLÒNIA

Llegeixo una crítica: “una novel.lassa”, en llegeixo unA altra: “una novelassa” i la tercera, “una gran novel.la”.Després del desencsa de l’última premiada novel,la catalana que vàrem llegir, no en vull opinar encara.
L novel.la, tot i ésser ficció . està basadA en fets que láutora va viure o li van explicar
Amb l’incendi en una colònia que acaba am la vida d’un dels trebaldors, “l’escrivent”, quasi una autoritat en aquest petit i tancat món que era una colònia, , on el futur de les persones era nèixer, reproduir futurs treballadors i morir-se entre les quatre parets d’una fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també escola per als fills, l’eeglèsia , les botigues, el cafè per fer la manilla, les cases dels trballadore, la casa del director i la torre de l’amo que sol viure a Barcelona
.
Darrera d’aquesta petita societat, jerarquitzada, amb combinació de despotisme i condescèndència, s’amaguen temes universals. Les enveges, les aparences, el que diran ,la desconfiança, l’amistat la traició, l’amor , l’odi.

L’atora diu que les colònies fan olor de ginesta, romaní farigola, de sabó que es desfà sota l’aigua..a olis bruts, espardenyes suades, parets humides....a desig, amor, amistat, tendresa....xafarderia, autorirarisme falta de llibertar, i per la meva part en els meus recors hi afegiria, l’olor de cotó, la suor del meu pare quan arribava a del foc a terra q l’hivern, d’hipocresia, de tracte diferent segons qui fossis....