Març 2010

EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL

J.D. SALINGER

(Retalls desordenats de l’article de José Urdanoz Ganuza « La tendresa entre el sègol” puplicat al País el 5 de febrer de 201?
“Fem un passeig pels voltants de l’autor i la seva mística... Després de la publicació de la novel.la li va arribar la fama, que ben aviat va descobrir que l’odiava. Va fugir Manhatan i es va tancar de per vida en un petit poble ded New Hampshire que ja no abandonaria”
“Va prohibir que surtís la seva fotografia en
les succesives edicions de la novel.la, no va deixar mai d’escriure, però gairebé no va publicar res. No va fer cap entrevista, només un reportatge a la revista escolar de l’institut del seu poble i una trucada a la redacció del New York Times al 1974 per queixar-se de la publició no autoritzada de la seva obra. Aquest aïllament va augmentar la seva llegenda.”


“Perquè s’ha covertit Holden Caulfield (el protagonista) en l’ídol de millons de persones des que es va publicar la novel•la el 1951? Evidentment hi ha una explicació literària,, un talent narratiu extraordinari, però no és suficient, darrera




de Holden i de les seves aventures per Nova York hi ha quelcom que va més enllà de la literatura. Una emoció que gosaria qualificar de moral.”

“A mida que vas llegint et vas adonanat que en els seus disbarats les seves ocurrències, en la seva total desorientació s’hi amaga, no la ràbia ni la bogeria, sino –sobre tot- la tendresa.”

“Holden té motius sobrats per estar amargat, per tornar odi per odi, però tria una altra cosa, tria la generositat, tria la misericòrdia i en fer-ho dibuixa una idea moral que ens emociona i intuim en la seva actuació una llavor de tendresa que ens diu que encara som capaços d’estimar”